La pell i l'arbre : Marcel·lí Antúnez, 2009 paraules per a una al·legoria de la vida / Pere Salabert
Salabert, Pere


En: Modilianum : revista d'estudis del Moianès. Moià. Volum VIII, núm. 47 (2n semestre 2012), p. 59-68 : il.

Aproximació a l'obra de Marcel·li Antúnez, "inventor i fabricant de quimeres", i al seu us del cos i de les "altres pells" com a camp d'operacions per a una producció artística de caire oníric. Amb l'ús del cos, Antúnez s'enfronta a les nostres mancances físiques, les nostres privacions espirituals, la nostra aspiració a superar les barreres del temps i l'espai.

El arte de acción en Catalunya : Jordi Benito y su contexto [Fitxer informàtic] / Sonia Lombao Méndez
Lombao Méndez, Sonia


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2015
Dirigida per: Salabert, Pere. Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, 2015
1 recurs electrònic

En aquesta tesi s'ha plantejat un nou estudi de les accions realitzades per artistes catalans en els anys setanta, que no atén únicament a aspectes formals sinó, sobretot, a l'anàlisi de la situació cultural, política i intel·lectual en la qual es van produir. Per a aquesta anàlisi he utilitzat diverses fonts, com els articles d'Alexandre Cirici en la premsa local i publicacions de l'època com Li happening de Jean Jacques Lebel, en les quals es van poder inspirar els artistes, però també fonts posteriors de caràcter secundari com les crítiques de Teresa Camps, entre unes altres. Amb aquesta informació s'ha tractat d'assentar unes línies generals entre les pautes d'estudi de l'art d'acció català. Aquestes pautes confirmen l'existència d'uns referents de les pràctiques que apunten a contextos com el novaiorquès, l'alemany, el francès, l'ideari del qual té una base comuna, que enfonsa les seves arrels, d'una banda, en la filosofia del llenguatge, i per un altre, en la crítica a la idea de progrés -associada al control exercit pels governs en la societats del capitalisme tardà- defensada pels situacionistes. L'estudi de casos particulars com John Cage, Vito Acconci, Josep Beuys o Jean Jacques Lebel posa en evidència un important deute amb l'exterior que serà revisada en relació amb altres aspectes que determinen les particularitats del cas català.

El Paisatge surrealista : una interpretació junguiana. Comparació entre Cap de Creus de Dalí i Montserrat de Masson [Fitxer informàtic] / Margarita Perera ; [dirigida pe: Pere Salabert]
Perera, Margarita


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2014
Dirigida per: Salabert, Pere. Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, 2013
1 recurs electrònic

Del surrealisme se n'ha parlat tant -i de Dalí, també- que sembla que ja no pugui dir-se res més de nou. Però l'interès que pot tenir aquest treball està en l'aportació d'un punt de vista diferent per fer-ne una nova interpretació allunyant-se dels tòpics que s'han anat repetint i proposant una nova lectura, en clau junguiana. Si el surrealisme és tan important no és pels complexos personals dels seus creadors, sinó perquè van aconseguir un llenguatge universal. I per accedir-hi és necessari fer la interpretació segons el sistema elaborat per C. G. Jung, que permet passar dels complexos personals freudians -dels que tant se n'ha parlat en el cas de Dalí, per exemple- als arquetipus, que són les imatges que ens connecten amb el llenguatge universal. Jung també permet explicar el desig de reconciliació dels contraris, una de les principals preocupacions dels surrealistes, i les suposades incoherències surrealistes. El surrealisme va néixer a la ciutat, però els parcs de París van ser un escenari per reflexionar sobre el sentiment de la natura, com veurem en les reflexions de Louis Aragon al Parc des Buttes-Chaumont. Dalí, en canvi, el sentiment de la natura el va tenir integrat des de petit, quan passava els estius a Cadaqués, un paisatge que va arribar a estimar fins a sentir-s'hi totalment integrat. Al llarg del treball s'ha remarcat la importància de la cosmogonia elaborada per Dalí a partir de la seva identificació, fins a l'òsmosi, amb el paisatge de Portlligat i de Cap de Creus, que el converteix en un representant contemporani del que els alemanys denominen la "filosofia de la Natura" (Die Naturphilosophie). Per això és necessari buscar en les seves pintures els arquetipus que donen forma als seus pensaments i sentiments davant la natura, i per això és necessari recórrer a Jung.